Topònims de Bruixes al Vallès

(Extraxte revista Vallesos)

El profund abast de la superstició bruixeril a Catalunya i els suposats rituals pagans celebrats a la clandestinitat per les dones assenyalades, que sota tortura confessaren la veneració al Diable mentre dansaven el ball rodó al voltant d’una foguera, provocà tot un reguitzell de topònims i denominacions, sobretot a l’àmbit rural, identificant accidents geogràfics i altres indrets com fonts, ponts, gorgs, pous, torrents, salts d’aigua, sots, canals, passos i camins, cases, arbres, roques i menhirs. Al Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de Catalunya són minses les referències relacionades amb les bruixes d’una forma oficialitzada. Tanmateix, l´Oficina d’Onomàstica de Catalunya adverteix que els nombrosos apel.latius originats i consagrats per la tradició popular, a l’àmbit de la microtoponímia, són igualment acceptats, representant una forma «genuïna i correcta».

Per altra banda, la lluita als pobles enfront les malignes accions del dimoni i les seves serventes, es focalitzava als comunidors; unes senzilles construccions de pedra, obertes als quatre vents i annexes a les esglésies, que servien per conjurar, desconjurar o esconxugar els mals que assetjaven les terres, majoritàriament en forma de temporals, inundacions i sequeres. Aquestes edificacions, freqüentment quadrangulars i de vegades, incorporant una creu, eren utilitzades pels sacerdots recitant pregàries enfront el mal temps. A la publicació La Bruixa catalana es llegeix: «Segons el poble, els mals principals que resulti de les reunions de bruixes són: el mal temps, les tempestats i les pedregades». (...)