La llegenda de les dones d´aigua
(Extracte revista Vallesos)
La tradició popular ha representat el fil de transmissió essencial de les llegendes pròpies del territori i d´insòlites històries de criatures fantàstiques catalanes, en gran mesura amb arrels europees. Els orígens del nostre llegendari el trobem, en part, en cròniques i contalles formades durant el paganisme preromà. Més tard, en els temps de la cristianització de l´imperi, i sobre tot, segles després, als inicis de l´Edat Mitjana, els relats protagonitzats per éssers mitològics foren vinculats per l´església catòlica amb creences diabòliques, i fins i tot es van atribuir a la bruixeria. No obstant, va ser particularment durant el mateix període medieval quan sorgiren nombrosos contes de temàtica extraordinària que més endavant foren recollits al segle XIX per alguns erudits de l`època, com l´escriptor popular Joan Amades, autor d´una àmplia recopilació de rondalles i narracions de la cultura del Principat.
El llegendari català és un referent d´éssers mitològics que volten els boscos, com són els follets, les fades o els simiots, de terribles criatures, com el dip, el comte Estruc o l´home del sac, d´insòlits gegants de les muntanyes com el pare Esmè del Montseny, de construccions amb topònims peculiars com el Pont del Diable a localitats com Martorell, Pineda de Mar o Tarragona, o de nimfes fantàstiques habitants de rius, gorgs i rierols, com són les terribles i a la vegada encisadores dones d´aigua.
Les dones d´aigua són criatures femenines de la nostra mitologia d´estreta relació amb les sirenes d´origen grecoromà. També conegudes com aloges, goges, païtides, encantades, nimfes o fades dels llacs, les podem trobar a altres territoris amb noms diferents com les xanes d´ Astúries, les lamiaks d´Euskadi, les anjanas de Cantàbria , o la dona d´aygó de Mallorca i la sa dama menorquina. (...)
